L’Ajuntament de Barcelona acumula un superàvit de 200 milions d’euros que no donen solució a una ciutadania cada vegada més empobrida


  • Mai un ajuntament de la ciutat de Barcelona havia estat tan ric amb una ciutadania tan pobra. Tot  i  que l’ocupació és el principal problema de la ciutat, segons una enquesta realitzada pel mateix consistori, les despeses en polítiques de  foment de l’ocupació es troben en l’onzena posició.
  • El Consistori aprova uns pressupostos que perpetuen les desigualtats entre  barris. Nou Barris i Sant Andreu, els dos districtes de la ciutat amb un menor nivell de renda i més castigats per l’atur, són aquells als  quals es dedica un menor nivell d’inversió per càpita.
  • No es contempla cap modificació fiscal, es perd un any més l’oportunitat de pal·liar els desequilibris  econòmics a través d’una política fiscal més redistributiva.

Els pressupostos 2015 de l’Ajuntament de Barcelona són uns pressupostos creats des de dalt, condicionats per un marc estratègic elaborat  exclusivament pels dirigents polítics i sense un procés realment democràtic de participació ciutadana (únicament s’exposa 15 dies al públic, previ anunci en el Butlletí Oficial de la província durant el  qual es poden examinar i fer al·legacions, amb una única audiència  pública).

Són uns pressupostos poc transparents que ni tan sols es faciliten en un   format del tipus Excel que permeti treballar les dades ni tampoc una   comparativa amb els anys anteriors. A més, no tenen indicadors d’impacte sobre el benestar de la població.

L’Ajuntament de Barcelona aprova avui els pressupostos de 2015. Uns pressupostos  insensibles davant l’increment de les desigualtats en un context d’emergència social com l’acutal. Aquesta insensibilitat resulta inadmisible en un Ajuntament que gaudeix d’un superàvit de 200 milions, i que no ha transformat les polítiques fiscals per tal d’augmentar els ingressos amb una política resdistributiva.

Per al Govern de Xavier Trias, els indicadors de referència només es preocupen pel creixement econòmic global, el consum global, la formació bruta de capital, la reducció dels costos laborals unitaris, el clima empresarial, la millora de visitants i pernoctacions turístiques i el nombre de captació de congressos, obviant així altres indicadors més importants com el grau de pobresa o el desequilibri econòmic que afecten directament a les persones.

Això explica que en l’apartat dels ingressos, no es contempli cap modificació fiscal i, per tant, es perd un any més l’oportunitat de pal·liar els desequilibris  econòmics a través d’una política fiscal més redistributiva o d’incentivar noves iniciatives que ajudin a resoldre problemes de la ciutat. Aquesta decisió beneficia als grans lobbies que operen a la ciutat, i no així als veïns i veïnes de Barcelona.

Tot  i que la Llei  d’Estabilitat pressupostària limita l’autonomia de  l’Ajuntament,  l’actual equip de govern ha aprovat uns pressupostos més austers fins i  tot del que exigeix el marc legal, fet que suposa que  tinguin un important marge d’increment que podria repercutir en les polítiques  socials. Recordem que venim d’un superàvit de 200 milions d’euros en els dos exercicis anteriors, tot i la situació d’emergència social d’una  bona part de la ciutadania

Barris

Guanyem Barcelona considera que els pressupostos són centralistes, ja que  només  el 15% de la despesa es gestiona directament des dels barris. A més, són  uns  pressupostos geogràficament desequilibrats en què Nou Barris i  Sant  Andreu, els dos districtes de la ciutat amb un menor nivell de  renda, són els que reben un menor nivell d’inversió per càpita, amb 107,22 € i  86,74 € per persona respectivament.

Educació, sanitat i habitatge

L’Educació tampoc és una de les màximes prioritats del Govern de Xavier Trias, ja  que és  la setena política en ordre d’importància amb una despesa de  107  milions. Les principals partides es destinen al funcionament de centres  d’educació infantil i primària (38 milions) i de guarderies  municipals (29M €). Encara que l’Ajuntament presumeix que és una de les  polítiques que  més ha crescut en l’últim any, cal tenir en compte que la  pràctica  totalitat del creixement es destina al manteniment dels  serveis, mentre que les llars d’infants o les beques de menjador tenen un irrisori  increment d’un sol milió respecte a l’any anterior.

L’Ajuntament només ha incrementat el nombre de places a escoles bressol en 538 amb l’obertura de quatre escoles bressol en el darrer any de mandat, mentre a la ciutat de Barcelona les escoles bressol municipals atenen només el 60% de les places que es sol·liciten.

En materia de salut, el govern de Xavier Trias, amb competències en matèria de salut, inverteix el mateix en salut (19M  €) que en el paquet que engloba dietes (2,1M €), publicitat i  propaganda (13M €), treballs tècnics (2,9M €) i estudis (€ 200.000), que  suposa un total de 18,2M €.

Pel que respecta a l’habitatge, la construcció de 1.000 nous habitatges socials és possible degut a la privatització dels parkings públics, una perdua que es podria evitar, si tenim present que l’Ajuntament compta amb eines polítiques a les que no està treient tot el rendiment que la situació exigeix. com la moció impulsada per la PAH per sancionar l’habitatge buit en mans d’entitats financeres.

Crida l’atenció que en una ciutat en què viuen més de 100.000 persones en situació d’atur, gairebé s’inverteixi el mateix en el foment de l’ocupació que en el manteniment de l’administració. La política de promoció econòmica i ocupació acumula una  despesa que ascendeix als 81 milions d’euros i es situa en l’onzena posició en el capítol de despeses. Així doncs, i tot i que l’ocupació és el principal  problema de la ciutat -segons l’enquesta realitzada pel mateix  Ajuntament-, ni tan sols es troba diferenciat sinó que comparteix  programa en l’últim lloc amb el “Suport a l’empresa, l’emprenedoria i  l’ocupació”. La pràctica totalitat de l’increment en Ocupació i promoció econòmica es destina al Fons de foment del turisme. És més que discutible que aquesta sigui la millor destinació del foment de l’ocupació a la ciutat, un sector amb sou molt baixos, i altes taxes de precarietat i temporalitat. Tot això es dóna sense cap política orientada a garantir els drets laborals de les persones que treballen al sector.

El 18,6% (78,3M €) del pressupost correspon al cost de mantenir el consistori. Es tracta d’un cost excessiu que no arriba a les persones, i denota una molt millorable eficiència (la despesa en comunicacions  telefòniques, per exemple, es preveu en 3,7 milions d’euros). Així, pel que fa a aquesta partida, destaquen els 27,5 milions d’euros que es gasten els òrgans de govern en retribucions bàsiques per als membres dels òrgans de govern (3,2M €) i les dietes (2,1 M €). Guanyem Barcelona també considera excessius els 13 milions en publicitat i propaganda.

Quant a la despesa corrent per polítiques, si bé la principal política, amb 395 milions d’euros, es fa anomenar “Benestar comunitari” cal precisar que és un nom que es presta a confusió, ja que el que realment inclou és  la neteja viària (169m €), la recollida i el tractament de residus  (154M €), la gestió de l’enllumenat públic (31M €) o el sanejament de la  xarxa de clavegueram (21M €). serveis bàsics

Cal uns pressupostos que prioritzin la garantia dels drets bàsics de les persones, la redistribució equittaiva de la riquesa generada a la ciutat. Uns pressupostos de la gent i per a la gent.

Més informació: Mai un Ajuntament havia estat tan ric amb una ciutadania tan pobra

infografias_pressupostos_DEF-10