Mai un Ajuntament havia estat tan ric amb una ciutadania tan pobra


Districtes castigats per l’atur com Nou Barris i Sant Andreu rebran menys inversió el 2015, tot i el superàvit del consistori

Amb l’aprovació dels pressupostos del 2015 de l’Ajuntament de Barcelona, l’actual govern deixa clar quin és el model de ciutat per al qual treballa: un model amb poca autonomia real per als barris i amb un repartiment desigual de la riquesa. Segons el que se’n dedueix després d’una anàlisi acurada, els dos districtes amb menor nivell de renda, Sant Andreu i Nou Barris, són els que rebran menys inversió per càpita.

infografias_pressupostos_DEF-10

L’Ajuntament, actualment, té més en compte la salut de les finances públiques que la dels seus ciutadans. Aquests pressupostos garanteixen una austeritat interessant per a les agències de qualificació, però no fan cap gest per rebaixar la injústicia social de la ciutat. El superàvit de 200 milions d’euros dels dos exercicis anteriors podria invertir-se en mesures reclamades per als veïns dels barris, que tot i tenir autonomia per fer aquestes propostes només poden gestionar un 15 % del pressupost. Estem parlant d’iniciatives per desenvolupar plans de generació de feina i per dur a terme millores a l’espai públic i als equipaments, mesures clau per a la millora de la vida de la ciutadania. Mentrestant, però, la Barcelona de Xavier Trias inverteix el mateix en salut (19M €) que el paquet que engloba dietes (2,1M €), publicitat i propaganda (13M €), treballs tècnics (2,9M €) i estudis (200.000 €), que suposa un total de 18,2M €.

infografias_pressupostos_DEF-13

Sabem que la Llei d’Estabilitat Pressupostària limita l’autonomia dels ajuntaments. Ara bé, també és cert que si no posem l’accent en les polítiques socials, si girem la cara cap a un altre lloc per no veure els desnonaments de Nou Barris, la manca d’infraestructures a la Marina o les escoles bressols privatitzades i amb preus poc assequibles per a bona part de la població, si no ho volem veure, tampoc ho podrem canviar. Així, un any més es perd l’oportunitat de pensar i proposar una política fiscal redistributiva per fer front a aquestes desigualtats.

Els indicadors que es fan servir per elaborar el grau de satisfacció d’aquests pressupostos es preocupen pel creixement econòmic global, el consum global, la reducció dels costos laborals unitaris, el nombre de visitants turístics, el nombre de congressos… Potser convindria començar a pensar en el grau de satisfacció de la gent que viu cada dia a Barcelona, que fa ús d’un comerç de proximitat cada cop més escanyat per les grans superfícies i que va a treballar, si té feina, amb un transport públic que ha augmentat un 25 % des que Trias va entrar a l’Ajuntament i que ara volen fer veure que ens el regalen. També caldria preguntar al 19% de persones aturades què els sembla que la inversió amb mesures per a l’ocupació sigui de les més baixes de tot el pressupost.

Creiem que els punts de partida poden ser uns altres, que les inversions poden també fer-se considerant el grau d’emergència social que es viu a algunes zones de la ciutat, i, per últim, però no menys important, creiem que tothom hi té alguna cosa a dir-hi. Els pressupostos d’enguany s’han negociat d’esquena a la ciutadania, en un acte més de paternalisme, fet habitual en la classe política d’aquí.

Una nova manera de fer política també implica posar a l’abast de la ciutadania tots els mecanismes per fer comprensible allò que tindrà una implicació cabdal en el nostre dia a dia. Iniciatives com la de l’Observatori Municipal Ciutadà de Barcelona són essencials perquè la ciutadania exerceixi el seu dret de control i fiscalització i hauria de ser un exemple a seguir també per a l’Ajuntament: habilitant els pressupostos en un format llegible, adaptable i obert a tothom i posant tots els mecanismes perquè el contingut sigui comprensible per a tota la població.

Més informació sobre els pressupostos 2015 aquí