Les mesures que presenta el Govern de la ciutat arriben tard i no responen a la situació d’emergència social


Des de Guanyem Barcelona condemnem de manera rotunda l’allau de desnonaments que està patint la ciutat en general i molt especialment districtes com Nou Barris o Ciutat Meridiana.

Així mateix, considerem que el gruix de mesures que avui presenta el Govern de la ciutat per fer front a aquesta problemàtica arriben tard i no responen a la situació d’emergència social que motiva la celebració d’un Ple extraordinari sobre la qüestió. En primer lloc, ens preocupa la manca d’adequació entre els ajuts destinats al pagament de l’habitatge i la realitat de les famílies afectades per la crisi.
El gruix d’aquestes mesures continuen pressuposant un nivell d’ingressos familiar que s’allunya de la realitat. Segons dades de l’IDESCAT, un 19% de la població de Barcelona està a l’atur i per tant per sota dels ingressos necessaris per accedir als ajuts. De les 30.000 famílies que resten a l’espera d’un habitatge de protecció oficial, un 40% estan per sota del llindar d’ingressos mínims al qual s’orienten els habitatges públics de lloguer.

En segon terme, ens preocupa especialment que l’Ajuntament continuï obviant una realitat punyent: la de les nombroses famílies que s’han vist obligades a ocupar pisos buits per manca d’una alternativa habitacional digna. Per aquestes últimes no es preveu ni accés a la Taula d’Emergència, ni acompanyament en l’accés a un habitatge social.

En tercer lloc, considerem que les condicions previstes per disposar d’un parc públic on allotjar les famílies desnonades o amb dificultats econòmiques tampoc responen a la situació d’emergència que motiva la celebració del ple.

Sembla pervers, d’entrada, que la provisió d’habitatges públics es faci mitjançant la privatització de la gestió dels pàrquings. Així mateix, és inacceptable que sis anys després de l’esclat de la crisi es presenti com a resposta l’adquisició d’uns pisos de lloguer que ni tan sols s’han començat a construir.
Hores d’ara la ciutat de Barcelona disposa de poc més de 12.000 pisos de lloguer social, es a dir, del total d’habitatges, menys d’un 2% s’ofereix en règim de lloguer públic. Aquesta exigu percentatges s’allunya del de ciutats europees com París, on el municipi disposa d’un 20%, o Amsterdam on més del 30% dels habitatges s’ofereixen en lloguer social.

És per això que l’assoliment d’aquest parc públic tan necessari no pot dependre principalment de futurs processos de planificació urbana.

En una situació límit com l’actual, la provisió d’habitatge públic passa necessàriament per la intervenció en el parc d’habitatge desocupat. Per assolir aquest objectiu, el Govern s’ha dedicat bàsicament a promoure converses i convenis de col·laboració amb entitats financeres. Els resultats d’aquestes negociacions han estat pràcticament nuls: no s’han fet públiques i no han permès identificar les entitats que estan incomplint el seu deure de donar als habitatges una funció social. Els anuncis del Govern insisteixen en aquesta línia fracassada, concedint ajuts al pagament d’hipoteques sense cap contraprestació per part de les entitats beneficiades.

En realitat, la majoria de les mesures que avui es proposen semblen pensades per un context previ a l’esclat de la crisi. En la situació actual, però, resulten insuficients, poc realistes i ignoren la situació de desesperació que pateixen milers de famílies.
Des de Guanyem Barcelona exigim un canvi de rumb en les polítiques en curs per tal que l’Ajuntament estigui a l’alçada dels reptes que planteja l’exclusió residencial.

Això comporta, en primer lloc, la introducció d’ajuts urgents específics per a llars sense ingressos o amb rendes mínimes, sense excloure a aquelles persones o famílies que s’han vist obligades a ocupar pisos buits per no quedar-se sense sostre.
Així mateix, cal que els 1.000 habitatges de lloguer que ofereix el pla 100×1.000 s’adapti a la capacitat adquisitiva de les famílies en risc d’exclusió habitacional. Una ciutat rica com Barcelona no es pot permetre famílies sense casa.

En segon terme, el Govern de la ciutat té el deure de vetllar per l’acompliment de la funció social dels pisos i solars buits en poder d’entitats financeres, societats d’actius immobiliaris i grans propietaris. En aquest sentit, cal accelerar les sancions als bancs que especulin amb pisos buits, tal i com ha demanat la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i com ja s’està fent a Ajuntaments com el de Terrassa.

El que està en joc és quin model de ciutat volem. Una ciutat inclusiva, al servei de la gent, o una ciutat desigual i precaritzada, al servei dels interessos especulatius d’una petita minoria.