Guanyar preguntant #GuanyemPobleNou


>>  Acta de la presentació a Poblenou

>> Vídeo de la presentació completa a Poblenou disponible aquí 

I la ciutat serà nostra: crònica d’una visita al Poblenou

Crònica d’autor: Núria Alabao @nu_alabao
Dibuixos: Sergio Espín @3eses

22 de juliol

Si hi eres la vas veure: seixanta anys i escaig, ulleres verdes, cabell curt, i una crossa. Semblava fràgil, però va agafar el micro, va començar a parlar i en aquell moment vam entendre què és la força. Era el torn de paraules. Guanyem havia anat a preguntar als veïns del Poblenou què vol dir guanyar la ciutat per als seus habitants. I va haver-hi moltes respostes. Com la de la dona de les ulleres verdes.

La força és la fermesa, la generositat, les lluites arrelades al territori, els anys acumulats a peu de carrer. La dona es diu Montse, forma part de l’Assemblea Solidària Contra els Desallotjaments. El que vam aprendre és que guanyar vol dir no deixar-se ningú a fora. La Montse també ens va explicar el veritable sentit de la confluència: ja s’està donant, en batalles com la que van lliurar aquests veïns contra el desallotjament dels 300 immigrants sense papers d’una nau del Poblenou; tot i haver estat desallotjats, les reivindicacions continuen. Va dir la Montse que per confluir cal generositat i que “la generositat es demostra quan es posa per davant de les diferències un objectiu que és comú i que és capaç de fer-nos donar el millor de nosaltres mateixos”. Sembla una bona definició de la tasca que Guanyem té per davant.

poblenou_254

 

Per què val la pena intentar-ho? Els habitants del barri van prendre el micro i van respondre: que els migrants siguin ciutadans de primera, que hi hagi millor transport públic, que hi hagi edificis dignes per als infants que avui estudien en barracons, que es doni suport a l’autogestió i a les cooperatives, que la participació sigui escoltada realment…

Les propostes són al carrer. Un simple micro, un espai pensat per escoltar-se en una plaça qualsevol de la ciutat, evidencien que “estem preparats” per a aquest repte, tal com va dir en Raimundo Viejo, de Guanyem.

 

 

Al carrer també hi ha els veïns 

Hi ha propostes –possibles, imprescindibles– i persones per tirar-les endavant. “Tenim  motius reals per sentir-nos optimistes: hem descobert que som majoria, tenim més poder del que pensem: aturem desnonaments, aturem privatitzacions d’escoles i d’hospitals. Ells tenen més por que nosaltres”, va dir l’Ada Colau.

Les persones que viuen a Barcelona són veïns. Veïns perquè viuen junts; perquè, com la Montse, es fan responsables dels altres habitants de Barcelona. Els migrants són veïns. Els veïns constitueixen el teixit d’una ciutat, i sostenen les lluites que han fet el bo i millor d’aquesta Barcelona, el destí de la qual de vegades sembla que se’ns escapa. La biblioteca davant de la qual es feia l’acte –Can Saladrigas– és fruit d’una d’aquestes reivindicacions del barri, que va tardar dues dècades a concretar-se, tal com va recordar en Joan Maria Soler. En aquest temps, el paisatge urbà del Poblenou es va transformar profundament. A vegades, molt lluny dels desigs i de les necessitats dels seus habitants, que no han cedit en la seva voluntat de ser tinguts en compte. Però en Joan Maria va dir que hauria de ser l’administració la que consultés. Que hauria de ser més fàcil. A vegades, aconseguir que l’Ajuntament escolti costa lluites sens treva als nostres carrers. I què seria d’aquesta ciutat sense aquestes lluites? La biblioteca ens recorda que Barcelona no només es pensa i es fa des de dalt. Des de sempre i des de sota, s’ha creat un urbanisme de la resistència, al qual devem les millors coses que té la ciutat. Hem de comptar-hi per guanyar Barcelona.

Tal com va dir l’Ada Colau: “Som majoria, si ens organitzem podem escriure el final d’aquesta història”.

Guanyem el Poblenou! Guanyem els barris.

Dibuixos: Sergio Espín @3eses

Fotos: David Samaranch @davidsamaranch

>> Vídeo de la presentació completa a Poblenou disponible aquí