#GuanyemElsServeis: Reunió per analitzar la gestió de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins


El 17 de novembre va tenir lloc una reunió amb membres de Guanyem, Moisès i Josep Bel, i cinc persones de diferents sindicats del comitè d’empresa de Parcs i Jardins. La reunió va servir per recollir i conèixer de primera mà la situació d’aquesta empresa municipal i per convidar a aquest col·lectiu a participar en el procés de Guanyem.

Parcs i Jardins té una plantilla d’uns 950 treballadors i és dels pocs, gairebé l’únic, servei municipal que queda amb personal directe de l’Ajuntament (no és l’únic, però sí que és el més gran en xifres de personal i pressupost). Es municipalitza el 1978 i en aquell moment es crea una gran oferta pública, fet que afavoreix que molta gent hi entri a treballar. Fruit d’aquella època, la mitjana d’edat avui és de 50 anys llargs i només hi ha tres persones de menys de 30 anys.

Amb l’arribada dels Jocs Olímpics es parla d’una possible privatització del servei i amb els anys es fa efectiva per sectors. Tot i això, un dels seus valors històrics és l’escola de formació pròpia de què disposa. El seu pressupost actual és d’uns 50 M €, dos terços públic i un terç subcontractacions. El 90% del pressupost ve d’un contracte-programa amb l’Ajuntament.

Des del comitè de Parcs i Jardins es critica molt l’època de la regidora Imma Mayol, ja que ella va ser una de les promotores de les privatitzacions per paquets, les quals últimament s’han intensificat. La filtració de l’informe Konsac, que aconsellava intensificar les privatitzacions i al mateix temps calcular l’impacte de l’enrenou mediàtic que podia comportar la lluita social, va generar molta polèmica. Des que governa Trias, les lluites de Parcs i Jardins s’han invisibilitzat.

Més enllà dels impactes que ja coneixem o podem intuir degut a la privatització del servei, en destaquen dos punts:

- Es produeix un nivell elevat de precarització dels treballadors que estan sota el paraigüa de les empreses privades i, molt especialment, d’aquells treballadors amb diversitat funcional. Abans de les privatitzacions, Parcs i Jardins ja comptava amb una plantilla en què un 10% de les persones tenien algun tipus de diversitat funcional, però l’empresa pública també preveia una política d’integració potent –la llei obliga que un 2% del personal sigui amb diversitat funcional. La convivència actual dels dos models de gestió dels treballadors, un de públic i un altre de privat, fa difícil o impossible establir aliances laborals extenses. Els treballadors amb diversitat funcional resten en guetos en els sectors amb gestió privada i perceben uns sous mínims que no els permeten ni en promouen l’autonomia, mentre que, a l’empresa de gestió pública, estan integrats a les brigades.

- La contracta de jocs infantils i mobiliari urbà s’ha fet en condicions molt irregulars i irreals (valoració de treballadors insuficient, tasques que no s’assumeixen…). Quan es va produir aquesta primera contracta irregular, el comitè d’empresa va portar el cas a la fiscalia per tal que ho investigués. Uns anys més tard, les contractes s’han multiplicat i la de jocs infantils i mobiliari urbà n’és una més d’entre moltes. Les de reg o la d’aplicacions fitosanitàries són casos més recents de serveis deficients per causa de la reducció del preu en aquesta contractació. Per altra banda, això ha servit d’excusa per desmuntar les brigades de reg i fitosanitàries que ja eren deficitàries perquè no es contractava personal. En general, Parcs i Jardins té una mancança real de personal. Les tasques del servei s’acaben efectuant, però amb una qualitat mínima. El comitè treballa en un calendari de finalització de les contractes per poder-s’hi anticipar.

Demandes:

- Caldria una municipalització de les contractes que actualment hi ha engegades. Les contractes grans tenen una durada de 2 anys amb una pròrroga de 2 anys més. Es proposa la subrogració de la plantilla quan això sigui possible. Quan no sigui possible, s’hauria de preveure l’oferta pública de les places.
- Reclamen condicions de treball dignes. Hi ha una manca de personal considerable, que, a més, va in crescendo. El parc de zones verdes ha crescut un 50% en 20 anys i les hectàrees de sòl verd públic han crescut 2,5 vegades, o sigui un 150%
- Cladria una reconfiguració de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, que és la institució de la qual pengen. Es tracta d’un òrgan molt opac i piramidal, amb gerències i direccions polítiques escollides a dit. Els treballadors tenen un sol representant al Consell d’Administració, els veïns no hi estan representats.