Guanyar preguntant #GuanyemCiutatVella


>>  Acta de la presentació a Ciutat Vella

Motí al Port Vell

Crònica d’autor: Jordi Bordas

La trobada amb els veïns de Ciutat Vella que va tenir lloc el passat dijous 25 de juliol al Port Vell va suscitar evocacions cinematogràfiques. L’advocat Daniel Giménez, un dels tres ponents, va qualificar l’acte de motí, i, a l’instant, en la ment del cronista van aparèixer imatges de pel·lícules com El motí del Caine, amb Humphrey Bogart encapçalant el repartiment, Motí a la Bounty, amb Marlon Brando solcant Tahití, o la seva versió més antiga, Rebel·lió a bord, amb el magistral Charles Laughton. Tres clàssics de la història de la cinematografia que giren precisament al voltant de la presa de poder per part dels que, en aquelles “pel·lis”, constituïen la majoria de la societat embarcada en aquells vaixells, la tripulació, grups de persones que, cansades de la ineficàcia i del mal govern de les naus, decideixen per unanimitat substituir els respectius capitans.

I com si fos un dels guionistes de les pel·lícules esmentades, Daniel Giménez, després de defensar el motí com la millor fórmula per canviar les coses, va concloure la seva intervenció assegurant que “tots els motins, com Podemos, el 15-M o Guanyem, poden transformar-se en una revolució”, deixant en l’atmosfera la idea que les revolucions modifiquen les realitats de cada moment. Prèviament havia explicat amb exemples concrets, com el cas del Palau de la Música  Catalana, el Pla d’Usos de Ciutat Vella o la regulació de les terrasses, que l’Administració Municipal “està compromesa amb un model de ciutat que s’obre a la inversió privada”, de manera que reforça “l’hegemonia del model capitalista hiperbòlic i exagerat per la crisi”. “Ens hem de mobilitzar –va afegir– i Guanyem Barcelona s’ofereix per canalitzar la nostra indignació”.

 

 

L’arquitecte David Bravo va rematar l’anàlisi perfilada pel seu company d’escenari en afirmar que “les institucions són còmplices de la situació en què ens trobem. Cal reconquerir aquestes institucions i democratitzar-les, hem de reconvertir-nos en ciutadania crítica i participar en la presa de decisions, que és el que, precisament, no està fent l’actual  Administració”. Continuant amb la línia oberta per Giménez, va indicar que “és una batalla que podem guanyar, però que també podem perdre. No ens queda temps”.

Per si quedés algun aspecte pendent d’aclarir, Gala Pin, en representació del moviment sobre el qual se sosté Guanyem Barcelona, va recordar les decisions i els incompliments de l’actual equip de govern municipal, “que retalla –va dir textualment– els nostres drets, per exemple els socials, els de transport públic o l’habitatge”. Va proposar que els regidors de districte siguin escollits directament pels veïns dels barris corresponents, que se’n limitin els sous i els mandats, i que facin pública la seva agenda de treball.

Ada Colau, que arribava de la Zona Franca, on havia assistit i donat suport a un grup de ciutadans que estaven a punt de ser desnonats, va recordar els objectius que defensa Guanyem Barcelona i va apel·lar al suport de tots els barcelonins per frenar la deriva que ha agafat Barcelona i posar la ciutat a les mans de tots els que hi viuen.

El contrapunt a la reunió es podia veure en un gran cartell publicitari situat a poca distància del lloc on es duia a terme la trobada veïnal. “La millor marina, per a la millor ciutat”. La Patricia, una veïna de la Barceloneta que assistia a la xerrada pública, recordava que aquella “millor marina” no només no tenia res a veure amb la gent que viu a Barcelona, sinó que només uns quants, que ni tan sols viuen a la ciutat, podrien gaudir de la urbanització del Port Vell. “La construcció dels nous edificis portuaris –va dir a manera de conclusió– implicarà un mur per al nostre barri, ja que ens amagarà la resta de la ciutat”.

Poques hores després es feia pública una enquesta en la qual s’assegurava que els actuals mandataris de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’alcalde Trias al capdavant, i la majoria dels partits polítics amb representació al Consistori, perdien força des del punt de vista electoral. I, per si això no fos prou, el líder més valorat per tots els enquestats no era cap dels actuals regidors, sinó una persona aliena a l’Administració Municipal, Ada Colau. I amb una notable distància respecte als seus seguidors.

Dibuixos: Sergio Espín @3eses

Fotos: David Samaranch @davidsamaranch i Cristina Mañas @cmanas

>> Vídeo complet de la presentació a Ciutat Vella disponible aquí