2015: L’any de la revolució democràtica i social


Por Arnau Mallol i Baró @Arnaumb_

Publicado en su blog el 29/12/14

El 2015 pot ser l’any en que les estratègies coordinades dels pobles del sud d’Europa suposin la recuperació de la sobirania popular i precipitin la caiguda de la Troika.

Arribem al final del 2014, un any nefast pel que fa a la situació econòmica i social dels pobles del sud d’Europa. Però aquest any també ens ha deixat bones sensacions, també ha sigut l’any en que l’esperança pel canvi reneix amb força al sud del continent europeu; especialment a l’estat espanyol, on la irrupció amb força de Podem provoca nerviosisme i por als partits i estructures del règim cleptocràtic que veuen perillar els seus privilegis, i a Grècia, on l’ascens imparable de Syriza pot portar a Alexis Tsipras a la presidència en unes 5 setmanes. Però tampoc podem oblidar-nos de les protestes socials i sindicals a Itàlia que estan posant en escac al govern de Matteo Renzi.

El 2015 es planteja com un any clau en la batalla per poder precipitar un gran canvi democràtic i social en aquests pobles castigats per les polítiques imposades per la Troika.
El 2015 es presenta com un any essencial per poder recuperar la sobirania popular, aquesta sobirania que porta anys segrestada pels conglomerats financers que fan i desfan polítiques al servei d’una minoria.
El 2015 pot ser l’any en que milions de persones recuperem la sobirania, l’any en que les persones tornem a ser lliures i iguals (si algun cop ho hem sigut…). I per recuperar les sobiranies és imprescindible un programa de protecció i defensa dels drets humans. És necessari que el conjunt de forces polítiques i socials que defensen recuperar la sobirania popular actuïn en pro d’aquellesaccions que asseguren la independència material de les persones, com poden ser: educació de qualitat i d’accés per a tothom; sanitat pública universal; dret a un habitatge digne; polítiques que ens acostin a la implantació d’una renda bàsica universal; treball digne en una economia social i solidària; i control popular i democràtic dels recursos energètics al servei de les majories.

Cal que els ciutadans i ciutadanes, vinguem d’on vinguem, recuperem la capacitat de prendre les decisions que ens afecten, no podem permetre que poders externs prenguin les decisions per nosaltres i ho facin en contra dels interessos de les majories socials.

– Coordinar les estratègies per aprofundir en l’esquerda del règim:

Davant nostre tenim una porta mig oberta pel canvi, l’esquerda del règim de la deutecràcia que destrossa les nostres vides és cada vegada més gran, però no sabem fins quan serà així. Els poders, polítics i econòmics, vinculats al règim moribund intenten operacions de recomposició a passos accelerats (les grans coalició d’estabilitat a Grècia i l’estat espanyol en són un l’exemple més clar), mentre llencen consignes carregues d’odi contra aquelles que intenten alçar-se en favor de la transformació democratizadora de la societat.


Per poder aprofundir en aquesta esquerda, i no permetre la reconstrucció de les danyades estructures del règim, calactuar de forma coordinada entre els diversos moviments polítics, socials i culturals del sud d’Europa amb l’objectiu d’impulsar una massa crítica que sigui la garantia de continuïtat i progrés d’un exercici de govern que vagi més enllà de la gestió de la misèria (en aquest article Antón Dobao, membre de la Coordinadora Nacional d’Anova, defensa que aquest objectiu comporta certs canvis de paradigma tàctic-organitzatiu en els organismes populars).

– L’efecte dominó per a la transformació democràtica i social:

Durant el proper 2015 cal desplegar una coordinació estratègica al sud d’Europa. La primera prova de foc per poder iniciar el canvi democràtic i social la tindrem entre el 25 de gener i el 2 de febrer amb les eleccions anticipades a Grècia. D’acord amb totes les enquestes, aquestes eleccions poden suposar la victòria de Syrizaal Parlament hel·lènic i la proclamació d’Alexis Tsipras com a president del país on va néixer la democràcia (i, esperem, on reneixi!). Però les forces del règim no s’han fet esperar: la campanya de la por ja ha començat (Borsa a la baixa, amenaces de retirades d’inversions, mitjans de comunicació generen alarma dia rere dia…) i ara si suma una estratègia d’ofec econòmic al futur govern de Syriza, amb la congelació d’11.000 milions d’euros que haurien d’arribar el primer trimestre de 2015 i servir al nou govern per implantar el programa contra la crisi humanitària que viu el país (Nikos Smyrnaios ho denuncia en aquest article).

El segon moment important el tenim el mes de maig a l’estat espanyol, amb la celebració de les eleccions municipals. Sobretot és clau el resultat a les grans metròpolis, en especial a la ciutat de Barcelona (en unarticle anterior ja destacava la importància de guanyar la ciutat) que té un PIB superior als 62.000 milions d’euros, un dels ports més importants del mediterrani (2% del PIB de Catalunya, més de 41 milions de mercaderies i 3,6 milions de passatgers anualment) i un aeroport internacional que genera el 6,2% del PIB de Catalunya i té més de 35 milions de viatgers anualment.
És vital que el 24 de maig hi hagi un tomb a l’Ajuntament, és necessari que Guanyem governi el consistori barceloní amb polítiques democratitzadores i en favor de les majories socials.

El tercer fet polític que pot suposar un avanç pel canvi són les eleccions generals a l’estat espanyol. Aquestes estan previstes pel mes de novembre, tot i que poden anticipar-se (algunes veus apunten per fer-les coincidir amb les municipals del maig i frenar la davallada del PP) o endarrerir-se fins a principis del 2016 (si és així, els propers 12 mesos seran molts durs…). Siguin quan siguin, les properes eleccions generals són l’oportunitat perquè Podem i les altres forces democratitzadores, de forma coordinada, colpegin el taulell polític per obrir el cadenat del ’78 que ens permeti a totes i tots recuperar la plena sobirania popular per canviar-ho tot de baix a dalt.

Durant el 2015 també podem tenir un altre moment de batalla política transformadora. Aquest es produirà si, finalment, s’avancen les eleccions a Catalunya. Davant d’unes eleccions catalanes cal moure el timó de l’actual procés sobiranista en pro de les majories socials, apostant per polítiques que suposin una recuperació de la sobirania popular en pro de les majories socials d’aquest país (en un article anterior ja discutia sobre aquest cop de timó).

- Múltiples processos constituents:

En aquest moment històric cal entendre que els diversos processos constituents al sud d’Europa han d’anar coordinats per tal de provocar una reacció en cadena que capgiri el taulell polític actual i posi les institucions governamentals al servei de les majories socials.
Tots els processos polítics i socials que es viuen en els diversos pobles del sud d’Europa estan interrelacionats i són interdependents, l’avanç d’uns suposa la victòria dels altres.

Som conscients que el camí cap a la llibertat no és senzill.
Som conscients que ningú pot aconseguir-ho per si sol”

Nelson Mandela (1918-2013)