Guanyar preguntant #GuanyemEixampleDret


>>  Acta de la presentació a l’Eixample Dret

>> Vídeo complet de la presentació a l’Eixample Dret

Confluïm?

Crònica d’autor: Georgina Castillo i Eunate Serrano

Quan observes el mapa de Barcelona distingeixes l’Eixample per la seva forma quadriculada. Un barri que no està dibuixat a mà alçada, sinó amb escaire i cartabó –aquelles eines triangulars que aprens a fer servir a primària–, i que ha permès un creixement mesurat de la ciutat. Allà, concretament a la part dreta de l’Eixample, trobem l’escola Fructuós Gelabert, un espai educatiu compromès activament en la defensa de l’educació pública. De fet, el primer que es llegeix a la porta d’entrada, sobre fons groc, són les següents reclamacions: “Sí que es pot! L’escola pública és futur. No retallem en futur!”. Lemes i pràctiques de lluita que contrasten amb el disseny quadriculat d’un barri i d’un sistema que amb decisions mesurades –no se sap si amb escaire i cartabó– busquen el benefici de pocs i són el llast del futur de moltes persones.

Aquí, en aquest lloc, que es va convertir en escola i no en un bloc de pisos gràcies a la lluita dels veïns, Guanyem Barcelona ha celebrat la quarta trobada als barris. Hi han participat col·lectius, associacions, moviments socials i persones que, de forma individual, s’han acostat a preguntar i respondre a la pregunta de “com es pot guanyar el barri?”, però sobretot “com es pot guanyar Barcelona?” o “com podem guanyar-ho tot?”, com ha dit Josep Maria, veí de la zona. El turisme “massiu i depredador”, la falta d’equipaments per a la gent gran i la gent jove, la manca de places a les escoles o els instituts, són temes que preocupen els veïns de l’Eixample, però a la trobada també s’ha tractat un tema més genèric –i comú en totes les trobades–, com és la participació activa de la gent com a eina per canviar el que els preocupa.

Així doncs, a la trobada de Guanyem hi havia gent vinculada a Podem, a Equo, al Procés Constituent, a Iaioflautes, a les associacions de mares i pares, a les associacions de veïns, etc. Aquest és l’exemple més clar que es pot ser de moltes coses a la vegada i que fer política no ha de significar haver de casar-se amb algú i rebutjar la resta. A Guanyem es parla contínuament de “confluència” i aquest n’és un exemple. Com en trobades anteriors que s’han celebrat durant l’última setmana, s’ha proposat una dinàmica de participació similar: primer, una breu explicació del projecte de la plataforma per part dels portaveus, i després, micròfon obert per a les preguntes i reflexions de les persones assistents.

Gerardo Pisarello, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona, ha estat l’encarregat d’obrir la trobada, presentant Guanyem com “una hipòtesi i un plantejament de la necessitat d’arribar a les institucions i incidir”. Però ha recordat que això “no ho fan uns pocs, ni es pot començar des de zero”. Per la seva banda, Ada Colau ha apuntat que “hi ha un sentiment general de necessitat de canvi”. Per Guanyem cal “sumar forces”, que no vol dir “sumar sigles”. A partir d’aquesta idea, que se salta els límits de la lògica partidista, es dóna pas a la confluència, un concepte que ja s’han (re)apropiat alguns dels actors polítics de Barcelona. Crec que no ens equivoquem si diem que aquest any el concepte de confluència serà una paraula clau en titulars de diaris, tuits i converses a peu de carrer. Perquè, tal com ha preguntat Ada Colau en veu alta: Podem permetre’ns no confluir? Aquesta qüestió ha estat debatuda per part dels assistents que han pres el micròfon al llarg de tota la trobada.

Una de les últimes intervencions de la tarda ha estat la del Paco, veí del barri, vinculat a Iaioflautes i Podem. “Jo em sumo a aquesta iniciativa perquè sí que em representa”, ha explicat. I si el representa és, segons les seves pròpies paraules, perquè deixa “el futur a les nostres mans”. Aquest és precisament un dels temes que ha anat sortint al llarg de la tarda, el de l’enorme distància que hi ha entre els ciutadans i les institucions. Joan Itxaso, de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sagrada Família, ha parlat d’aquesta sensació constant d’impotència quan veus que “la teva veu es perd quan arriba a les institucions”.

De la mateixa manera s’ha expressat la Maria, mare de l’escola i vinculada a l’AMPA, quan ha dit que “costa molt traspassar la feina del dia a dia a les institucions”, en relació amb la feina que fan les associacions com les AMPA de les escoles. Segons ella, “guanyar” seria precisament trencar aquesta barrera. I fer-ho de veritat i sense embuts. “Sortir a guanyar no significa sortir a passejar ni a veure què passa”, ha afegit. “El tema és massa seriós per entrar-hi de puntetes”. No s’hi val, doncs, fer-ho a mitges, i aquest és un dels altres grans temes que recorre el debat: el de l’emergència i la necessitat. Com diu Ada Colau, “avui estem obligades a un optimisme militant”, que és una consigna clara a arremangar-se i començar a treballar. I fer-ho entre totes. Per això és important que quedi car que tothom compta i que no és qüestió de traspassar la responsabilitat a algú altre. Com ha dit el Toni, d’Equo, “no hem de caure en l’error de pensar que algú farà la feina per nosaltres”.

Entre glop i glop d’aigua per refrescar-se de la calor del que semblava el primer dia d’estiu, tot i haver començat ja la segona quinzena de juliol, l’Eduard, jubilat i vinculat a Iaioflautes, parla amb claredat. És de Ronda Guinardó i vol que Barcelona deixi de ser un parc temàtic. Té la sensació que fins i tot les manifestacions que hi ha cada a dia a Barcelona han acabat formant part d’aquest parc temàtic. Fa broma dient que “al final a la plaça Catalunya s’haurà d’agafar tiquet”. La Isabel, també jubilada, viu molt a prop d’aquí i va veure el cartell de la trobada penjat a la porta de l’escola. Fa molts anys que lluita pels equipaments del barri. Per exemple, recorda la lluita per aconseguir l’institut de la Sedeta, que els hereus de l’edifici volien vendre a Caixa Catalunya. També recorda que aquí, en aquesta mateixa escola, van haver de lluitar perquè no es convertís en un bloc de pisos. “A la nit tiràvem les tanques a terra i durant el dia l’empresa les aixecava”, recorda.

Precisament l’educació és un dels temes que preocupen els veïns que han participat a la trobada, perquè a l’Eixample les matrícules s’estan derivant a escoles de fora del barri que, a més a més, són concertades o religioses. Ens ho ha explicat la Teresa, mestra de professió, que ha vingut a l’acte a escoltar quina és la proposta que es fa des de Guanyem. “No vinc amb un plantejament  previ”. Al seu costat hi ha assegut el Xavier, que va treballar a la banca i ara està prejubilat. Ell apunta un altre dels problemes del barri: el turisme massiu. I és que el temple de la Sagrada Família ha portat molts maldecaps a la zona de l’Eixample i ha convertit el barri en el centre neuràlgic del turisme de la ciutat. “Hem deixat de passejar per l’avinguda Gaudí”, explica el Xavier.

A l’Eixample es troben a faltar i es reclamen projectes que es van prometre i que no han arribat mai: la residència de dia, habitatges socials, un ateneu popular, més espais per a joves, l’institut, o més escoles infantils. I a aquest panorama de carències s’hi suma un “turisme depredador”. “No estem en contra del turista ni del turisme”, recorda Itxaso, “sinó de la forma en què s’explota, perquè hem de recordar que en un espai de 5 o 6 blocs hi passen anualment 3,5 milions de turistes, i 5,5 milions s’hi acosten a fer-se la foto”.

També hi ha hagut moments d’explosió d’eufòria, com quan un dels veïns s’ha acostat al micròfon i ha recordat la importància de participar cada setmana a les reunions i assemblees de barri, i ha acabat la intervenció amb un “Visca Catalunya” que ha donat un punt d’energia a l’ambient de reflexió sobre el present i el futur d’una ciutat que podria ser conquerida per i en benefici dels seus habitants. Ha estat una trobada on s’ha respirat emoció.

Guanyem Barcelona té ganes de seguir preguntant i cada setmana l’agenda s’omple amb noves trobades. La propera parada: el Poblenou.