Avui he estat a la xerrada de Guanyem Barcelona…


Una carta de Glòria Gómez a Guanyem Barcelona

Avui he estat a la xerrada de Guanyem Barcelona, i també vaig ser a la presentació del Raval. No he intervingut al torn de preguntes perquè, com em sembla que ens passa a moltes persones, estic col·lapsada de tant d’abús i d’explotació de part de les elits del poder. Tal com ens passa a moltes persones, he estat segrestada per l’apatia i pel convenciment que no hi havia res a fer, que som titelles i que d’altres ens maneguen.Tot i la frustració i les crisis personals, tot i ser sensible i solidària, tot i mirar les persones a la cara i ajudar-les sempre en el que he pogut, i més, m’he sentit immobilitzada, lligada a la constant tibantor dels fils que maneguen els titellaires del poder.

No he pogut fer preguntes, només podia sentir. Emoció i esperança. Feia temps que ho esperava. Una organització de provat bagatge social, amb gent de la PAH que ha anat a fer la guerra als bancs i a les autoritats, gent mobilitzada per diferents causes. Una associació d’idees i de pensaments. Una plataforma que escolta els clams de la ciutadania i que recull les frustracions per descompondre-les i reconvertir-les en projectes i fets per a la ciutat i per a les persones.

Algú, en el torn de preguntes, ha parlat de no girar la cara. Mirar les persones grans amb un greu problema de soledat i pobresa, mirar el desnonat, mirar el captaire, mirar i estendre la mà. I més enllà de mirar, veure-hi. Veure-hi clar.

Treballo en una multinacional a Barcelona, molt prestigiosa, amb premis per ser un dels llocs on la gent vol treballar. L’alcalde Trias es disfressa d’executiu d’empresa per donar aquests premis. I la realitat és molt diferent. Allà hi treballen una tropa de directius que cobren una pasta i una tropa de becaris explotats que fan la feina dels que manen. Quan s’acomiada algú, cosa que passa molt sovint, ningú no s’aixeca de la cadira; tothom es fa petit i fa veure que no passa res. Aquesta empresa compra i ven empreses a grups inversors per tal que facin ERO temporals, o liquidacions de personal a l’engròs. Aquesta empresa, com moltes d’altres, no té comitè en la seu central ni ningú que defensi els treballadors.

He posat aquest exemple perquè aquesta és la meva vida diària, al marge de tots els actes coercitius que com a ciutadana m’haig d’empassar. Escric aquest exemple perquè em preocupa això, i també moltes altres coses. Em preocupa que es pugui desnonar una família amb nens i nadons, em preocupa que no hi hagi escoles públiques per portar els nostres infants, em preocupa que els nostres vells siguin pobres i estiguin sols, em preocupa que els joves no tinguin futur i hagin d’emigrar. Em preocupa la salut emocional i física dels ciutadans, dels animals i de les plantes que viuen a la ciutat. Em preocupa, em fa patir i m’emmalalteix. Sóc humana i pateixo.

Sóc de Guanyem Barcelona des del primer dia, tal qual. Sense cap subtilesa ni recança. I, com diu l’Ada, no som ni més llestos ni millors. Només som persones amb ganes que es volen mobilitzar, que volen actuar i donar-li la volta a l’especulació financera, urbanística, mediàtica i ètica. Persones que volem el canvi. Que volem la batalla i que volem la pau.

És veritat que res no està organitzat, que tot està per fer. Guanyem Barcelona està per fer… I què? Doncs ho farem. Totes les persones tenen creativitat i talent, i entre totes ho podem fer. Partim d’un sistema devastat per la cobdícia. Es pot partir d’alguna cosa pitjor? Els polítics, les elits financeres i empresarials i els grans grups de comunicació ens han portat a la ceguesa i a la bancarrota total. Tots ells ho han desfet. Han esmicolat la nostra esperança i la nostra fe en el nostre futur i el dels nostres fills.

Jo sóc una persona normal, treballadora i curiosa, si voleu. Implicada, potser. Tant se val. Però sóc una persona motivada i preocupada. I vull que se senti la meva petita veu.

Guanyem Barcelona és la meva llar. Ara mateix. És la llar de tothom, dels que tenim veu, dels que raonem, dels que volem. I voler és poder. El canvi ja és aquí. Comença ara. Jo ja estic preparada. Ho esteu vosaltres? Us hi apunteu?

Gloria Gómez. Politòloga, treballadora i ciutadana.